L’additament de 1916

La Gaceta de Madrid del 2 de juliol de 1916 va publicar el Real Decreto de 27 de juny que determinava que 573 poblacions de tot l’Estat (57 d’elles catalanes) canviaven de nom a fi de distingir-les de les seves homònimes. Aquesta disposició només afectava a les poblacions que fossin ajuntaments (o sigui “Cabezas de distrito municipal”), i a les de menys categoria administrativa o de menor nombre d’habitants se’ls imposava un additament per motius molt diversos: el dels noms dels rius que els banyaven, el dels elements orogràfics més propers i d’altres components geogràfics pròxims; a algunes poques se’ls distingia amb els qualificatius “de Calatrava”, “de Santiago”, “de Alcántara”, “de San Juan” etc. en memòria d’haver format part del territori corresponent al Maestrat o al Priorat d’aquelles Ordres. A més a més dels següents motius prou freqüents: “Por así le llama, (Por hallarse en) el Nomenclátor(1)”, ”Así le distingue (Así le llama, Así le designa, Así le prefiere, Así lo trae) el Instituto Geogràfico y Estadístico” o “Así le llama ( Así le designa, Así la distingue, Así es conocido según) Madoz(2)”.

Aquesta iniciativa es va fer pública per primera vegada el 16 de gener de 1906, per mediació del seu impulsor Manuel de Foronda en l’exposició feta davant els membres de la Junta Directiva de la Real Sociedad Geogràfica(RSG) a Madrid. En aquella ocasió va presentar un estudi detallat de tots els ajuntaments que presentaven duplicitats, indicant el motiu adduït per incloure l’afegit o el canvi proposat, així com la nova denominació resultant.

Després la RSG va nombrar una Comissió Gestora amb la finalitat d’informar a les diverses Entitats implicades de l’Estat, així com a totes les diputacions provincials. La primera notificació la van fer a l’abril del mateix any formant part d’un exemplar de la publicació “Proyecto de Reformas en la Nomenclatura Geográfica de España” on es justificaven els motius dels canvis i es relacionaven  totes aquestes duplicitats amb les variacions i els motius proposats. Només van respondre 11 de les 48 diputacions informades. Al 1907 van trametre un nou requeriment quasi un any després de l’anterior, i llavors les restants diputacions van respondre donant les seves opinions però aparentment sense haver-ho comunicat als respectius ajuntaments. Podria ser certa aquesta notòria evidència en els casos de Son i de Tudela a Lleida,i sobretot pel de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar (i altres a tot l’Estat) que no van demanar canvis als proposats fins després d’haver-se publicat a la referida Gaceta, pel fet que en la correspondència d’aquest darrer municipi del 17 de desembre de 1916 recollida a l’arxiu de la RSG, es dóna com a motiu principal de les seves al·legacions el que no havien estat informats prèviament del canvi legislat al juliol de 1916 (La Cala de la Ametlla).

Entre les propostes estava Horta que passava a nomenar-se “Horta de San Juan”. Molts pensàvem que el motiu d’aquest afegit corresponia a la del patronatge parroquial de Sant Joan Baptista, però com es pot veure en el quadre al peu no va estar així, sinó que la proposta estava relacionada amb el “palau” de l’Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem(3) que van romandre a la població fins a meitats del segle XIX.

Alguns voldríem que es tregui aquest afegit, (el mateix passaria amb qualsevol altre que s’hagués col·locat), ja que no era necessari incorporar-lo segons els plantejaments proposats per la RSG en el 1906, on a més es deia “…el plan fué siempre el de que las modificaciones afectaran al menor número de personas y entidades, con tal de que se estableciera la necesaria distinción entre pueblo y pueblo…” i ni complir-se els requisits regulats en el mateix Real Decret, pel fet que des de l’1 de gener de 1904 ja no hi havia en tot l’Estat cap altre ajuntament amb la denominació “Horta” i la modificació, d’obligada aplicació immediata, va ser legislada al 1916, o sigui més de 12 anys després. Pel que considerem que aquesta actuació podria considerar-se com a “frau legislatiu” o al menys irregular(4).

Ben lluny que pugui considerar-se aquest plantejament com a anticlerical o contrari a la religió catòlica, ans al contrari. Només ens mou el fet de voler exposar-ho amb tota llibertat i transparència per a poder així conèixer l’opinió dels que es vulguin pronunciar sobre aquest assumpte, si això fos possible. Pretenem, després d’una consulta popular amb els previs debats que calgui celebrar i, guiats pel Consistori, ser sabedors de l’opinió majoritària dels veïns i veïnes sobre l’additament imposat arbitràriament i que, amb tota probabilitat, no es va informar en el seu moment ni a l’ajuntament ni, encara menys, als mateixos veïns, i a la vegada el poder conèixer la seva opinió en la dicotomia Orta/Horta. Considerem que seria la primera vegada que el veïnat tindria l’oportunitat de poder manifestar-se sobre els diversos mots toponímics de la nostra població atorgats al llarg dels temps des de la inicial Orta.

Pensem que ORTA (si el poble així ho decideix) té prou personalitat, atributs i història per a ser reconeguda per ella mateixa, sense cap afegit. De la mateixa manera que Sant Salvador d’Horta o d’Orta ja gaudeix d’aquest “sobrenom” des de molt antic i sense la necessitat de l’additament que certament per coherència li correspondria dur.

 

Relació extreta del “Proyecto de Reformas en la Nomenclatura Geográfica de España”. 1906

Nombre actual Provincias Nombre que se propone Motivos que se han tenido en cuenta
Albanchez Jaén Albanchez de Santiago Por haber pertenecido a dicha Orden de Caballería
Alberite Zaragoza Alberite de San Juan Por haber pertenecido a la Orden
Alegría Guipúzcoa Alegría de San Juan Por ser la advocación de la parroquia del pueblo
Bascuñana Cuenca Bascuñana de San Pedro Es el patrón de la parroquia
Campo Cáceres Campo de la Encomienda Por haber pertenecido a la Orden de Alcántara
Cañada Ciudad-Real Cañada de Calatrava Por estar en el territorio de la Orden
Horta Tarragona Horta de San Juan Por el palacio de la Orden(3)
María Baleares María de la Salud Por la titular de la parroquia
La Nava Badajoz La Nava de Santiago Por haber pertenecido a la Orden
Paradinas Salamanca Paradinas de San Juan Así le distingue Madoz(2)
Torralba Ciudad-Real Torralba de Calatrava Así le llama Madoz(2)
Villamayor Ciudad-Real Villamayor de Calatrava Así le llama Madoz(2)

 


(1) “Nomenclátor de las ciudades, villas, lugares, aldeas y demás entidades de población de España”, en 1º de enero de 1888. Formado por la Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid 1893.

(2) “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar”. Por Pascual Madoz. Madrid 1849

(3) A la pàgina 235 del diccionari de Pascual Madoz que es cita en la nota(2), s’indica “HORTA, provincia de Tarragona, partido judicial de Gandesa, diócesis de Tortosa, situado en forma de anfiteatro, sobre un montecillo aislado; con buena ventilación y CLIMA sano, aunque algo frío… Tiene 382 CASAS, la consistorial, cárcel, un Palacio perteneciente a la orden de San Juan;….”

(4) La Comissió de Toponímia de Catalunya després d’haver-los posat en antecedents, ens ha indicat que es pronunciarà sobre aquesta anomalia després de debatreu en la seva propera reunió.