Orta/Horta

Les primeres notícies escrites que tenim del nostre poble són de l’època musulmana, a través del geògraf àrab Al-Idrisi (1100-1166) que comenta la distància que hi ha entre els castells (husun) d’Orta i Ulldecona (Kunah), en aquest document el nom de l’actual d’Orta apareix com:  “Wurtah”[1].

Un cop conquerit el castell d’Orta per les tropes cristianes, el 1157, s’inicià la repoblació del municipi, per facilitar aquesta tasca, va tenir lloc, el 1165, la redacció de la primera carta de poblament[2] :

Durant aquest període de l’edat mitjana s’originaren més documents, entre ells:

1177. Donació del castell i termes d’Orta a l’Ordre del Temple [3]

1192. Segona carta de població [4]

1279. Rationes Decimarum [5]

1280. Inventari Templer [6]

1296. Els Costums d’Orta [7]

1314. Visita pastoral del bisbe Paholac [8]

1318-1325. Procés inquisitorial als càtars [9]

1401. Contracte del retaule a Pere Micolau [10]

1400-1462. Safrà d’Orta [11]

1462-1472. Guerra Civil Catalana [12]

 

L’original de la primera carta de població (1165), no s´ha conservat, però en la resta de documents citats el nom del nostre poble sempre és Orta .

En l’època moderna, se segueix escrivint sense “h”, als documents que fan referència :

1535. Inventaris de les possessions de la comanda hospitalera d’Orta [13]

1536. Llibre de naixements. Arxiu Parroquial d’Orta [14]

1640. Guerra dels Segadors [15]

1655. Explotacions forestals als Ports  d’Orta [16]

1707. Guerra de Successió [17]

 

Als inicis de l’època contemporània, se segueix escrivint Orta:

1808-1814. Guerra del Francès [18]

1820-1823. Trienni Liberal [19]

1833-1840. Primera Guerra Carlina (1833-1840) [20]

 

A l’Arxiu Municipal d’Orta, és a partir del 1840, quan apareix per primera vegada la hac, pel que fa a l’Arxiu Parroquial tardaria uns anys més, serà en el Llibre de Batejos del 1855 i en el de Casaments del 1857. A partir d’aquestes dates el nom d’Horta ja s’imposa en tota la documentació, tant a nivell de l’administració local com a l’exterior.

 


[1] MIZAL, J. (1989): Los caminos de al-Andalus en el siglo XII, según “Uns al-muhay wa-rawd al–furay”, (Solaz de corazones y prados de contemplación). Estudi, edició, traducció i anotacions per Jassim Abid Mizal. CSIC, Madrid, 1989, 425 pàgs.

[2] No es conserva el pergamí original. Còpia del segle XIV a l’ACA, Gran Priorat de Catalunya, Armari 10. Cartulari de Gardeny, fol 75 v. , doc. 192.b.

[3] Original perdut. còpia de 1692. ACA, Gran Priorat, lligall núm. 197, fols. 16 i 17.

[4] Original pergamí a l’AHN de Madrid. Ordenes Militares, Castellania de Amposta, Encomienda de Orta, lligall 351, doc. núm. 1.

[5] Rationes Decimarum Hispaniæ. 1279-80. Vol. I. Cataluña, Mallorca y Valencia. Pag. 61-75. Transcripció, edició i índexs de Mons. José Rius Serra. [The Text of the Manuscript “Collectoría 25” of the Vatican Archives.].

[6] Miret y Sans, J.: Inventaris de les cases del Temple de la corona d’Aragó en 1289, in: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona VI (1911), 62-69.

[7] Original en pergamí a AHN, Comanda d’Orta, carpeta núm. 672, doc. núm. 8.

[8] Visita canóniga de la diócesis de Tortosa por su Obispo don Francisco Paholac. Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa. Secc. Visites Pastorals. Sig. 276.

[9] Fournier. “Le Registre d’Inquisition de Jacques Fournier, évêque de Pamiers (1318-1325)”, manuscrit llatí nº. 4030 de la Biblioteca Vaticana,  editat per Jean Duvernoy, Toulouse, 1965, 3 vols.

[10] Arxiu Catedral de València. Vols. núm. 3.670 i 3.671.

[11] Verdés I Pijoan, Pere. “Una espècie autòctona: el comerç del safrà a Catalunya durant el segle XV”. Anuario de estudios medievales, núm. 31/2. Barcelona: CSIC, 2001.

[12] Bofarull, Manuel de. “Colección de documentos inéditos del Arxivo General de la Corona de Aragón”. Vol. XXI. ACA. Barcelona, 1861.

[13] “Visita”. AHN. Ordenes Militares, Sant Joan de Jerusalen, Castellania de Amposta , Caja 8124, núm. 3. Fols. 170-r164.

[14] Arxiu Parroquial d’Orta. Llibre de naixements .1563 (Arxiu per classificar).

[15] “Llibre de la col·lecta que han de pagar los particulars de la Vila d’Orta…” AHMO. Caixa 464, sig topo. 926.

[16] Casa de la Convalescència. Llibre de comptes, p. 270-293. Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

[17] AHN. Ordres Militars. Llibre 1871.

[18] Correspondència 1808. AHMO. Caixa 457, sig top. 917.

[19] Correspondència 1821-1823. AHMO. Caixa 455, sig top. 915.

[20] Circular. 1839. AHMO. Caixa 458.