Articles d’Interès

EL TOPÒNIM ORTA

Conferència presentada pel senyor Anton Monner el 18 de Desembre de 2015 sobre el topònim Orta.

CASA DEL COMANADOR

Transcripció parcial de les pàgines 85 i 86 de la ponència “El castell i la Comanda d’Orta” reproduïda a les ACTES DE LA X JORNADA D’ESTUDIS LOCAL celebrada a Bot el 27 d’octubre de 2007 i editada per l’AJUNTAMENT DE BOT en el 2009.

GOIGS A SANT SALVADOR.

Article publicat al Centre d’Estudis de la Terra Alta (CETA) al Número 13 de l’any 1987 (pàg. 1089. Seguretat Interior)

 

CALAIX AMB DOCUMENTS D’ORTA A L’ARXIU DE TORTOSA.

Per Joan Serra i Saún

De tots es conegut que els arxius parroquials i de l’ajuntament d’Orta, foren cremats o desapareguts durant les guerres carlistes principalment. Ara bé, com ja s’ha fet menció sortosament es pot recórrer a altres arxius, entre els qual es troba l’Arxiu Municipal de la ciutat de Tortosa del qual en fou director el doctor Jesús Massip, que aprofitem per fer aquest extracte.

En un armari de valuós contingut hi ha un calaix amb documentació d’Orta que deix ben clar el topònim Orta, i alguns altres de les properes localitats. El Dr. Massip ens diu:

“ORTA, – Un dels més clars al nostre entendre, i dels més extrems, és el de “Horta de Sant Joan”. Comencem, per l’afegitó; mai en la documentació abundant de l’Arxiu de la Vegueria de Tortosa, apareix el cognom “de Sant Joan” que no és ni necessari ni clar. Sembla que en un desig historicista es vol recordar la pertinença a la Ordre de Sant Joan. Però en tot cas la Comanda d’Orta neix amb el Temple, i potser fora millor recordar els seus fundadors que els posteriors hereus; en definitiva, però, ningú avui dia pensa en les ordres militars, i el “de Sant Joan” no suggereix més que el nom d’un Sant; per aquest camí el sant específic d’Orta es Sant Salvador. Opinem per tant que no hi ha mes motiu per dir-se “de Sant Joan” que d’un altre patronímic, que res aclareix; i que tampoc no hi ha cap motiu per no posar-li un altre nom, com va fer Picasso en dir-li Orta d’Ebre…

Hi ha encara una cosa pitjor; la grafia HORTA, i això si que ens sembla important; mai en la documentació de l’Arxiu porta la H que faria procedir el topònim de “hortus”, jardí. I això fa que la etimologia (donat que no és lloc d’horts o jardins) pugui ser més aviat de “Orior” néixer (oriri solem, sortida del sol) Hi ha fins a 43 documents al Calaix d’Orta de l’Arxiu de Tortosa, la majoria dels segles XIV-XV, més els documents d’altres calaixos que fan referència a Orta; doncs bé, no n’he trobat un sol que no porti la grafia ORTA.

Hem de concloure per tant, que tant pel que fa la “de Sant Joan” que mai la gent no ha dir, i no té per tant cap virtualitat en la parla popular, com pel que fa a “Horta”, s’haurien de rebutjar com inadequats.

BENE – Conegut popularment con les “Roques de Benet” dintre el terme d’Orta, en trobem documentació dintre la carta de població de Paüls (1168) com un poblat sobre el camí de Paüls a Orta. Ens inclinem con en el cas de Benifallet, per la procedència de Pena o Penya, en definitiva “roca”. L’any 1149 a la carta de població de Tortosa apareix efectivament Pena Falletera o Roca Folletera (en el lloc actual de Benifallet). L’afegitó d’una “t” a “bene” per fer “benet” desfigura la paraula inicial, i en fa incidir en una repetició en dir “roques de Benet”, que és com dir “roques de roques” (Calaix d’Orta nº 11 de 12-III-1210)

Hi ha encara alguns afegits o noms compostos dels quals uns molt justificats i d’altres no. El primer i més important el de PRAT DE COMTE, documentat com a “Prato Comite” o prat del comte ja l’any 1372 (Calaix d’Orta, núm 21). Però d’altres (he vist per exemple el d’Orta) són afegits molt posteriors i no sempre justificats. Diem com exemples; Paüls DELS PORTS, o Alfara DELS PORTS, que no veiem justificats en cap cas. El mateixos PORTS porten el nom de “Beceit”, quan mai l’han portat en la documentació. Sempre s’han dit PORT o PORTS, molt simplement, o, com a molt, Ports de Tortosa.